T. 11  L’època de la Guerra Freda (1945-1990)    

nivell de reforç  

Avaluació inicial

Apunts per estudiar i exercicis

Introducció
La situació inerna i les relacions internacionals
L’evolució interna dels països capitalistes industrialitzats (1950-90)
L’evolució interna dels països comunistes de  l’Europa de l’Est (1950-90)
La fi de la Guerra Freda
La descolonització i el sorgiment del Tercer Món

Avaluació inicial

Expliqueu el que sabeu de:

• La Guerra Freda
• L'ONU
• L'OTAN
• Estat del Benestar
• Guerra de Vietnam
• Imperialisme
• El Tercer Món

• APUNTS per estudiar:

Introducció

La Guerra Freda és la continuació de la IIGM en tots els seus aspectes, és a dir, és una situació prebèl.lica constant  amb les característiques de cursa d’armaments, aliances militars i propaganda ideològica   (sense arribar a un enfrontament bèl.lic directe entre USA-URSS), però amb unes alliances basades en la lògica de les estructures: capitalistes contra socialistes (comunistes).
             La IIGM havia portat una sèrie de conseqüències, entre elles, l’expansió del comunisme (socialisme) per tota l’Europa de l’Est. La por dels EEUU a  l’extensió del comunisme per Europa Occidental (amb una economia destrossada i forta implantació del PC entre la seva població) farà que, ja abans de l’acabament de la guerra, es reunissin els dirigens d’USA i URSS per concretar l’àrea d’influència o de domini de cada potència. És així com el món va quedar dividit en dos blocs: el capitalista liderat per USA i el socialista o comunista liderat per URSS.     

•  Exercici:

1. Llegiu sobre la formació de blocs antogònics en el llibre i subratlleu les idees fonamentals. 
2. Feu  un quadre sinòptic de les conseqüències immediates de la IIGM.
3. A què es fa referència quan es parla del "món dividit"?.
4. Expliqueu les característiques econòmiques, socials i polítiques de cada  bloc.
5. Descriviu l'anterior mapa del món.
6. Confeccioneu un mapa d’Europa en l’època de la Guerra Freda  dibuixant la línia divisòria del denominat Teló d’Acer (la frontera imaginària entre l’Europa capitalista i l’Europa  comunista).  
7. Què va passar amb Alemània?.
8. Llegiu el capítol  sobre la coexistència pacífica,  subratlleu les idees fonamentals i feune-un resum.

APUNTS: 

La situació interna i les relacions internacionals

               El període 1945-1960 serà el més intens de la Guerra Freda. La política interior del bloc capitalista tindrà com a objectiu el.liminar l’oposició d’esquerres, especialment, a USA: es va prohibir el PC i totes les persones que eren considerades d’ideologia esquerrant van ser persegudes pel FBI -acomiadaments, llistes negres...- i acusades d’activitats antinord-americanes van haver d’exiliar-se. A l’Europa Occidental es va presionar per a què el PC no guanyès les eleccions. D’igual manera, a l'URSS, la dictadura stalinista perseguia tots aquells pro-capitalistes o pro-occidentals i imposava en l’Europa de l’Est governs comunistes.  Amb la finalitat d’evitar noves guerres s’havia  creat al 1945 una nova organització internacional -l’ONU- que degut a l’enfrontament entre USA-URSS, els principals dirigents,  no va ser gaire eficaç.

            La política exterior dels EEUU i l'URSS va estar encaminada a contenir l’enemic; per aconseguir-lo es van fer dues grans aliances militars: els aliats dels EEUU formaran part de l’OTAN, mentre que els aliats de la URSS formaran part del Pact de Varsòvia. De igual manera, cada  potència va intentar crear la seva pròpia àrea d’influència econòmica: per ajudar a la reconstrucció ràpida d’Europa Occidental i trobar un mercat dels seus productes,  els USA van  donar un gran ajut econòmic (el Pla Marshall, 1947-52) i el mateix va fer l'URSS (el COMECON 1949). El gran desenvolupament de l’armament atòmic (1949, 1ª bomba atòmica de l'URSS) va fer inviable l’enfrontament armat entre les dues potències (ja que totes dues haurien quedat destruïdes),  però així i tot el perill d’una tercera guerra mundial va planejar durant tot aquest període amb crisis molt greus (guerra de Corea, Mur de Berlín, crisis de Cuba, guerra de Vietnam).
            A partir de 1965 s’inicia un nou període que és conegut amb el nom de la distensió o la coexistència pacífica (1965-90) en el qual es suavitzen les relacions entre els dos blocs. Les causes de la distensió van ser diverses:  la politica armamentística  era massa costosa i, per altra banda, el lideratge de les dues potències començava a ser qüestionat pels seus aliats (oposició de França als EEUU i  de la Xina a l’URSS en alguns aspectes).

 •  Exercici: 

1. Definiu els conceptes següents: Guerra Freda,  OTAN, ONU.
2. a) Què és el Plan Marshall?. b) Qui es va benefiar d'ell?. 
3. Expliqueu el que sabeu sobre:  El Pacte de Varsovia i el COMECON.
4. Expliqueu la informació que us dóna el quadre "La Guerra Fría fuera de Europa"
5. Qüestionari sobre el text següent:
                           Així doncs,  després de la II G. M. el món va quedar configurat en dos blocs encapçalats pels EEUU i l'URSS. Els Estats Units, mitjançant el Pla Marshall (1947-52), van prestar capital per a la reconstrucció d'Europa Occidental, la qual va contribuir que augmentés la seva influència a tota aquesta àrea. Aquesta mesura també va facilitar la ingerència nord-americana en la política interior dels països europeus i li va permetre pressionar perquè els comunistes, que havien tingut un destacat paper en la lluita contra els nazis, fossin expulsats dels governs de coalició que s'havien format després d'acabada la guerra. Per la seva banda, l'URSS va impulsar la creació de les democràcies populars als països de l'Europa Oriental on, en tots ells el Partit Comunista esdevingué predominant. L'economia d'aquests països es va orientar cap a una economia socialista.
               La fabricació d'armes atòmiques (l'URSS les tingué des de 1949) va afermar aquesta situació que podriem qualificar d'equilibri de terror. (...) La política de rearmament i la desenfrenada cursa d'armament que es ca emprendre, permeten parlar de pau armada en referir-nos al període que va des de la fi de la II G. Mundial fins als nostres dies.
                                                Casanelles, T. Història de les civilitzacions. Ed. Teide, Barcelona 19891.
   
   

   • Situeu la cronologia del text. Nomeneu els països beneficiaris del Pla Marshall i expliqueu els motius que el van establir.
   • a) Quins objectius perseguien els comunistes en la lluita contra el feixisme?.
     b) Els varen aconseguir?. Raoneu la resposta. 3. Quin sistema polític hi havia en aquesta època a l'Europa Oriental?. Per què hi era?. 4. Expliqueu les característiques de l'economia socialista. 5. L'autor parla de la "pau armada". Digueu la cronologia que correspon a aquest període. b) Aquest no és el primer període en la història que els historiadors qualifiquen de "pau armada" . Com va acabar la primera "pau armada"?.     
6. Observeu la taula següent sobre les Institucions de les Nacions Unides:
   a) Indiqueu els organismes i el seu funcionament.
   b) Per què es diu que el funcionament de l'ONU no va ser gaire eficaç?
   

• APUNTS per estudiar:   

        L’evolució interna dels països capitalistes industrialitzats (1950-90)

            Gràcies al baix preu de les fonts d’energia i de les matèries primeres, a la renovació tecnològica constant (3ª fase de la revolució Industrial) i a la intervenció de l’Estat, els països industrialitzats del bloc capitalista (EEUU, Europa Occidental i Japó) van conèixer un espectacular creixement econòmic (1950-73). Fins i tot quan va arribar  l’època de recessió (1973-90) no va tenir greus coseqüències socials.
             EEUU, líder del bloc capitalista, és la primera potència econòmica mundial. A nivell intern, les innovacions tecnològiques de la “Tercera Revolució Industrial” (nova font d’energia termonuclear, l’automatització i la informàtica) permeten una gran capacitat de producció; l’economia es troba dominada per grans companyies monopolistes  que tenen filials a tot el món (multinacionals). És l’època en què “el  model de vida americà” comença a ser exportat i imposat a tot el món capitalista (societat de consum). Però no tothom es trobava igualment beneficiat per aquest sistema americà de viure i hi havia una oposición contra aquest sistema; per això, també és l’època de les lluites per l’integració racial, és a dir, l’ampliació de drets de la població negra -un 12% de la població- , de les lluites contra la guerra de Vietnam (que forma part de la Guerra Freda) i dels hippies (pacifistes en contra del consumisme i la guerra).
            En la resta del bloc capitalista desenvolupat, gràcies al Pla Marshall, els països d’Europa Occidental es van recuperar ràpidament  de les pèrdues materials de la IIGM i per això  a partir dels anys cinquenta  entren  en una època de prosperitat econòmica  al igual que el Japó. Las millores de les condicions de vida va anar acompanyades d’una ampliació de drets socials que es coneix amb el nom d’Estar del Benestar. Significa que l’Estat dóna uns serveis de protecció social  a totos els treballadors (subsidi d’atur, de jubilació, de malaltia -Seguretat Social en els hospitals de l’Estat-, educació gratuïta, beques...). D’aquesta manera, el moviment obrer i els partits d’esquerra, aconseguits aquests nous drets que milloraven les condicions de vida de la classe obrera, van abandonar, en general, les aspiracions revolucionàries, mentre una part de la població entra en el joc de la denominada societat de consum (en la que els productes són subtituïts ràpidament per la compra d'altres semblants). Políticament, es consolida el sistema de Democràcia Liberal amb un torn pacífic de partits (Democràcia Cristiana i Socialdemòcrates) que mantenen un programa social avançat. Al final del anys cinquanta s’inicien par part d’Alemanya i França els primers passos per a la creació de la unió d'estats europeos  que donarà lloc a la Unió Europea (el procès es va iniciar amb  la unió econòmica -Mercat Comú 1957-).

•  Exercici:

1. Llegiu la informació sobre el bloc capitalista  i subratlleu les idees fonamentals.
2. Llegiu el text següent i contesteu les qüestions:
                                                  Little Rock (Arkansas), 24 de septiembre de 1957 
               El presidente   Eisenhower   asume   el mando de la Guardia Nacional de Arkansas y envía tropas federales a Little Rock para restaurar el orden y proteger el derecho de los estudiantes de color a entrar en la Escuela Superior de esta ciudad
               La eleccion de Eisenhower en 1952, y el final de la guerra de Corea un año mas tarde, marcaron el fin de una era en materia de derechos civiles y el comienzo de otra. En 1954, el Tribunal Supremo proclamó que la segregación en las escuelas públicas era anticonstitucional. Un año despues ordenaba que la integración había de efectuarse con la mayor rapidez posible. Pero a pesar de este apoyo legal, el presidente ha tenido que intervenir en Little Rock. El gobernador del Estado, Oxsal Faubus, desafió la Orden del Tribunal Federal, y a la Guardia Nacional,  al negar el acceso de nueve niños negros a la Escuela Superior. Ante tal desafío a las leyes y a los tribunales Federales, la respuesta de Eisenhower  ha sido rotunda. Sin embargo, esto no ha impedido a la población blanca de Arkansas reelegir a Faubus, permitiéndole así proseguir su política segregacionista.
                                                                                                                                                LA VANGUARDIA
   (Nota: Johnson firmó en 1964 las leyes para la igualdad de derechos: derecho de voto, libre acceso a las instituciones académicas, políticas y administrativas, libre utilización de los medios de transporte públicos, etcétera).
   a) Expliqueu què significa: tropas federales, estudiantes de color, derechos civiles, segregación, anticonstitucional. b) Busqueu en una mapa l’Estat d’Arkansas i indiqueu la seva situació geogràfica. c) Qui era Oxsal Faubus?. Quina ideologia tenia?. Què pensava la mayoria de la població d’Arkansas sobre la política del president?. c) Feu un resum del text.
   
   
   
3. Estudieu el text següent sobre l'organització de la U.E.:
   

   Les Institucions de la UNIÓ EUROPEA                 Les principals institucions europees es van perfilant com les d'una Confederació d'Estats. El Consell de Ministres Funció: És el màxim òrgan legislatiu i el principal organisme de decisió. Està format per representants de cadascun dels governs, que solen ser els ministres d'Afers Exteriors o del ram pertinent segons el temà de què s'hagi de tractar (ministres d'Agricultura, d'Hisenda, etc). La seva funció essencial és l'exercici del poder legislatiu, aprova, modifica o rebutja les propostes que presenta la Comissió. Si les propostes de la Comissió s'aproven es transformen automàticament en lleis que són obligatòries per a tota la Unió.  La presidència del Consell és rotativa i dura un període de sis mesos.  Seu: a Brusel.les (també Luxemburg).                                                 La Comissió  Vetlla per l'aplicació dels acords adoptats per les institucions comunitàries i elabora projectes que presenta, posteriorment, al consell de Ministres i al Parlament Europeu (coneguda com l'executiu comunitari). Integrants: 30 comissaris (1 comissari per Estat). Seu: a Brusel.les. El Parlament Europeu Funció: És la institució més purament democràtica (s'elegeix per sufragi universal des de 1979) , tot i que la seva funció es limita, fonamentalment, a assessorar el Consell i la Comissió. El Parlament no té iniciativa legislativa, però pot presentar esmenes i posseeix dret de vet en determinades àrees. Integrants: 736 eurodiputats (els escons es reparteixen en proporció a la població dels països membres, però els parlamentaris s'agrupen per afinitats ideològiques més que per països). Seu: a Brusel.les i a Estrasburg. Tribunal de Justícia Funció: interpreta les lleis comunitàries en cas de litigi. Les seves sentències són vinculants per als països membres i prevalen per sobre de les dels tribunals nacionals. Poden recòrrer al Tribunal, els Estats, les Institucions comunitàries i els particulars. Va nèixer el 1957. Integrants: 1jutge per a cada Estat membre. Seu:  a Luxemburg. Consell Europeu Funció: És la reunió dels caps de govern dels països membres i el president de la Comissió Europea. Les seves decisions són orientatives. Es reuneix dos cops a l'any. Seu: En el país de la presidència.

                                                         
4. Defineix: Europa, Unió Europea, Pla Marshall.
5. Descriviu la informació que donen els mapes sobre el Pla Marshall i les Aliances europees anteriors.
6. Quin tipus de sistema polític hi ha a la Unió Europea?
7. Qui té el poder executiu, llegislatiu i judicial a la Unió Europea?
8. Confecciona un mapa actual d’Europa indicant el nom dels diferents Estats europeus i distingint el territori de la Unió Europea.
9. Escriu la capital dels països de l'Europa Comunitària.
10. En el mapa que has fet, indica el territori dels països que  formaven part del Pacte de Varsòvia. A quina conclusió hi arribes?.
    
11. Llegiu els apartats del llibre sobre la crisi econòmica del petroli i feu-ne un resum.
12. Descriviu la taula següent i expliqueu-ne les causes i les conseqüències del fet que presenta.

•APUNTS per estudiar:  

           L’evolució interna dels països comunistes de  l’Europa de l’Est (1950-90)

            L'URSS, superada la reconstrucció (20 milions de víctimas, més del 30% de la riquesa destuïda), i amb gran prestigi degut al triomf sobre el feixisme, es converteix en la segona potència mundial. Continua el desenvolupament de la economia industrial socialitzada de planificació quinquenal encara que, al no rebre cap ajuda exterior i haver de  destinar part dels seus beneficis a la indústria bèl.lica pel enfrontament de la Guerra Freda, el creixement econòmic que va tenir no va permetre una millora substancial del nivell de vida de la població. Els problemes agrícolas i de la indústria de consum (vivenda funamentalment) van ser els més greus. A nivell social, es mantenguè la desigualtat d’ingressos encara que el serveis socials extensius per a tothom atenuaven les diferències. A nivell polític, continua la dictadura de Stalin; la seva mort, al 1953,  va contribuir a la distensió en les relacions entre els dos blocs. La direcció política, a pesar que el sistema dictatorial continuava ja no estaria, des de llavors, concentrat el poder en una sola persona (separació de càrrecs:  cap de govern, secretari del PCUS i cap de l’Estat). El nou cap de govern, Kruschev, va iniciar una profunda crítica a la dictadura stalinista i també la distensió interna (amnistia pels presoners polítics, disminució de la censura i de la repressió).
            En l’Europa de l’Est, àrea d’influència soviètica, s’imposa una economia socialitzada però la reconstrucció (gràcies a l’ajuda soviètica del Pacte de Varsovia) va donar un desenvolupament econòmic desequilibrat amb fortes mencances en la indústria lleugera i l’agricultura. El control soviètic i el desequilibri econòmic van provocar un fort malestar social i uns intents  d’independència contra la URSS que va intervenir militarment per imposar la seva direcció a Hongria i Polònia (1956) però no va poder evitar una certa independència d’Albània i Iugoslàvia.
             Tanmateix, l’oposició interna va anar augmentant  i, finalment, el líder soviètic Gorbatchov va haver d’aceptar la disolució de l' URSS a pesar dels intents de reformes que va fer des del 1985.En l'ambit economic va proposar un pla per revitalitzar l'economia i augmentar la producció de béns de consum, a partir de la introducció de l'esperit d'empresa, de la noció de mercat i de la innovació tecnològica. En el terreny polític va introduir una certa democratització. Es va suprimir el monopoli polític del Partit Comunista, es van reconeixer uns altres partits i es va iniciar la reforma de les institucions. En política exterior, es va procurar el dialeg amb els Estats Units per negociar els conflictes i avançar en el desarmament. També es van reorientar les relacions amb el bloc de paisos comunistes amb la finalitat de portar a terme el seu propi procés reformista. Però, tal com dèiem, aquest moviment reformista  acabaria amb els regims comunistes a l'Europa de l'Est. A l'URSS, el 1990 es van convocar les primeres eleccions lliures que van donar la presidència de la nova República Federal Russa a Boris Ieltsin.

                 La caiguda de l'Unió Soviètiva va precipitar la de la resta dels països socialistes de l’Europa de l’Est (1990). A partir d’aquell any s’inicia el pas del socialisme al capitalisme en tota l’àrea europea.

• Exercici:

1. Llegiu la informació sobre el  bloc comunista del llibre  i subratlleu les idees fonamentals.
2. Expliqueu com evoluciona l’URSS.
3. Responeu les qüestions sobre el text següent:
               Però el sistema econòmic de la Unió Soviètica, malgrat que utilitzesin tots els recursos (no hi havia atur), no es feien servir amb l'eficàcia. L'objectiu de les empreses era l'acompliment del Pla Econòmic i, per assegurar-se l'èxit, els directors de les fàbriques procuraven aconseguir el màxim de recursos per tal de garantir-lo. No hi havia gaires incentius per estimular l'eficiència, l'aprofitament de recursos i la millora de productivitat.... D'altra banda, l'organisme planificador no podia comptar amb gaire informació sobre el funcionament de les indústries, ja que molts directors de fàbrica, per por de ser obligats a incrementar la producció, no donaven tota la informació de què disposaven. L'aplicació d'aquest sistema econòmic implicava una manca d'eficiència, raó per la qual no es va poder mantenir indefinidament. A la Unió Soviètica la producció real baixava i s'havien de dedicar molts recursos a la fabricació d'armament, mentre que els consumidors estaven enlluernats pel consumisme dels sistema econòmic capitalista.
                                                                                                               E. Carbonell, V. Prat. Economia. Ed. Teide.
   
   
   

   1. Com es diu el sistema econòmic que hi havia en aquest país?. Explica les seves característiques. 
   2. Indica la cronologia del text i indica en quina idea t'has basat per deduir-lo. 
   3. A què es refereix l'autor al dir "acompliment del Pla". 
   4. Per què creus que estaven tan preocupats els directors de les fàbriques per si no aconseguien acomplir els objectius?.
   5. Què significa "no hi havia gaires incentius per estimular l'eficiència, l'aprofitament de recursos i la millora de productivitat". Per què creus que passava això?. 
   6. Quines conseqüències econòmiques tindrà la ineficàcia i l'incompliment dels Plans?.
   7. Indica les causes de què s'haguessin de "dedicar molts recursos a la fabricació d'armament". Quines conseqüències econòmiques comportarà aquest fet?.
   8. Comenta l'ultima idea del text: "els consumidors estaven enlluernats pel consumisme dels sistema econòmic capitalista".
   9. Fes un resum del text. 
   10. Quines conseqüències socials es derivaran del fet que "la producció real baixava"?.
   11. Creus que tots aquests fets que has analitzat tindran conseqüències polítiques?. Raona la resposta.
       

La fi de la Guerra Freda

1. Feu un esquema sobre les causes i les conseqüències de la fi de la guerra Freda.
2. Qui va guanyar la Guerra Freda? Raona la resposta.
3. Després de llegir el següent document, Notícies de 1999, comenteu aquestes notícies explicant la informació que donen (amb les vostres paraules) i explicant el que sabeu dels organismes a què fan referència.     
     
                                                                              NOTÍCIES DE 1990
   
                                                                       La política de blocs, en crisi                 
   El Pacte de Varsòvia està en plena agonia mentre l'OTAN revisa els seus pressuposts bàsics i planeja el seu futur una vegada ha desaparegut o s'ha diluït el seu enemic tradicional.
                                                                                                                                    Avui, diumenge 8 de Juliol de 1990
                        
   
                                  Les "dues europes" firmen la pau i la reducció de forces convencionals   
   Paris.- Els 22 caps d'Estat i de govern de l'OTAN i el Pacte de Varsòvia van firmar ahir matí a Paris el tractat que redueix dràsticament les armes convencionals a Europa i una declaració comuna en què els 22 declaren deixar de ser adversaris i es comprometen a no usa la força entre ells. El, president soviètica, M. Gorbatxov, va proposar iniciar negociacions sobre les armes tàctiques nuclears a Europa, armes de menys de 500 quilòmetres d'abast. L'acte va durar poc més d'un quart d'hora, suficient per posar el punt final solemne a 45 anys de divisió a Europa. (...) és l'enterrament de la guerra freda.El tractat preveu la destrucció de 100.000 armes pesades que hi ha de l'Atlàntic als Urals. Els països de l'OTAN i el Pacte de Varsòvia es comprometen a no tenir, cada una de les aliances, més d'una quantitat determinada d'armes convencionals. 
                                                                                                                                                 Avui,  20  Novembre 1990               

LA  DESCOLONITZACIÓ I EL SORGIMENT DEL TERCER MÓN

• APUNTS per estudiar:

                La majoria dels nous estats sorgits de la descolonització se sentien internacionalment dèbils davant els interessos de les superpotències i l’any 1955 es van reunir  a la Conferencia de Bandung 29 països africans i asiàtics i van acordar una sèrie  de punts: la condemna del colonialisme, la igualtat de totes les nacions, el rebuig a la intervenció en els afers interns dels estats, resoldre els conflictes per via pacífica, la creació de plans d'ajuda al desenvolupament econòmic i cultural dels països afroasiàtics, i, finalment, el no-alineament amb la política internacional de les dues grans potencies. Però tots aquests acords van ser poc eficaços: la independència política no va anar acompanyada d'una independència econòmica i la majoria dels nous estats van continuar dependents  dels interessos econòmics de les antigues metròpolis. Aquesta situació es coneix com a neocolonialisme, una nova forma de domini que comporta una situació de dependència econòmica i cultural (i, indirectament, política) respecte de l'antiga metròpoli o d’altres potències econòmiques.

                 L'estructura econòmica dels nous països continua sent bàsicament agrària i per això continuen  exportant les seves matèries primeres i important els productes industrials i la tecnologia. A més, el control dels preus de les matèries primeres és fixat per les grans borses del comerç internacional, en funció de la demanda dels països rics. Així mateix, aquests països tenen una forta dependència financera de l'exterior, perquè necessiten els préstecs i les inversions dels països més rics, el que ha provocat un deute extern cada vegada més gran. Aquesta situació ha impedit el seu creixement econòmic i ha estès la pobresa entre la seva població. Les desigualtats socials són enormes, entre una minoria de rics i la gran majoria que viu en condicions de pobresa extrema, la classe mitjana quasi no hi existeix. La corrupció política, les guerres entre els nous Estats (amb greus enfrontaments entre les nacionalitats  que hi viuen barrejades) i l’intervencionisme de les gran potències que els volen atreure (interessades en l’explotació de les seves riqueses), ha suposat una situació política molt inestable amb guerres civils i freqüents cops d’Estat.

• Exercici: Llegiu sobre la fi dels imperis colonials i feu un esquema en claus de les causesde la descolonització. Llegiu el text i busqueu informació sobre l'autor: Hem conegut el treball esgotador exigit a canvi de salaris qu no ens permetien ni assaciar I fam, ni vestir-nos o allotjar-nos de manera decent, ni educar els fills (...). Hem conegut les ironies, els insults, els cops que havie d'aguantar mati, tarda i nit, p I fet de ser negres. (...) Hem conegut les nostre terres expoliades en nom de ocupaments pretesament legails (... ). Hem conegut que hi ha  a les ciutats cases magnífique per als blancs i cabanes de palla ruïnoses per als negres.                                 Discurs de Patrice Lumumba, 1960. Descriviu el mapa. Llegiu el capítol del llibre sobre el sorgiment del Tercer Món, subratlleu les idees fonamentals i feu un esquema de les seves característiques (demogràfiques, econòmiques, socials i polítiques). Què significa neocolonialisme? Quina diferència hi havia amb el colonialisme anterior?

          6. Quins països tenen aquestes característiques?:

a. Un passat colonial.
b. Un creixement demogràfic accelerat que els diferencia dels països del Nord (els desenvolupats).
c. La desarticulació de l’agricultura, orientada a l’exportació dels productes i incapaç de satisfer
    les demandes alimentàries de la població.
d. Un greu endeutament extern per compensar el dèficit comercial i finançar les inversions.
e. Desigualtats socials extremes: una minoria molt reduïda concentra la major part de la    
     riquesa mentre que una àmplia majoria no disposa d’allò més necessari.
f. Un gran índex d’analfabetisme.

7. Observeu el mapa següent:

NOTA: Índice de Desarrollo Humano
 El índice de desarrollo humano (IDH) es una medición por país, elaborada por el Programa de las Naciones Unidas para el Desarrollo. Se basa en un indicador social estadístico compuesto por tres parámetros:
-Vida larga y saludable (medida según la esperanza de vida al nacer).
-Educación (medida por la tasa de alfabetización de adultos y la tasa bruta combinada de matriculación en educación primaria, secundaria y superior, así como los años de duracíón  de la educación obligatoria).
-Nivel de vida digno (medido por el PIB per cápita en dólares).

Qüestions sobre el mapa:

1. De què tracta? On i quan el situeu?
2. Descriviu el mapa (quina informació ens dóna?)
3. Quins són els països que tenen l'IDH més alt?
4. Quins són els països que tenen l'IDH més baix?. Per què passa això?
5. Els països pobres no tenen riqueses? Raona la resposta